OPEN AND ATTRACTIVE – F4 MADRID 2015 (Catalán)

Josep Maria Berrocal (Ex assistent del Panathinaikos).

Diari l’esportiu (Divendres 15/05/2105)

analisis

He tingut la sort de participar en quatre finals a quatre i guanyar-ne dues amb el Barça

[2003 i 2010]. És un torneig especial, i no té res a veure amb cap altre ni tampoc amb tot el que s’ha jugat prèviament en la mateixa Eurolliga. La preparació prèvia és molt important, com també ho és saberse relaxar durant la setmana de la cita. Aquí, a Atenes, expliquen que a Obradovic li agradava molt portar la plantilla d’excursió, per desconnectar i sortir de l’hotel. Diuen que l’experiència pesa, però no és definitiva. El més destacat és disposar de jugadors que sàpiguen afrontar moments de màxima tensió i pressió. Els entrenadors tenen gran part de responsabilitat a l’hora de fer el camí, però l’èxit o el fracàs aquí depèn més que mai dels jugadors. Com a assistent del Panathinaikòs, m’he enfrontat aquest curs amb els quatre aspirants al títol.

CSKA És un equip amb confiança i té una plantilla amb moltes hores de vol. A diferència d’anys anteriors, s’han sabut definir els rols i als jugadors se’ls veu amb desimboltura a la pista, tot i la pressió que suposa jugar al CSKA. Tenen un bon equilibri entre el joc col·lectiu i l’individual, sabent en cada moment quan han de trencar la disciplina dels sistemes. Juguen simple, amb sistemes curts i directes. A partir del pick and roll, sobretot Teodosic i De Colo generen molts avantatges i tenen la tranquil·litat de moure la pilota fins a trobar la millor opció. Com la resta d’equips de la final a quatre, no juguen gaire a l’interior. Generen des de fora i també a partir de talls, joc sense pilota, en què Kirilenko fa molt mal. També tenen molta capacitat per carregar el rebot ofensiu. La seva defensa bàsica és l’individual, però poden fer zona matchup amb canvis, defensa a l’home canviant o, fins i tot, pressionar a tota la pista un jugador per desgastar-lo. També tenen una gran varietat de defensa en el pick and roll i, generalment, fan canvi perquè tenen homes grans que poden defensar bé els petits. Són agressius i no faciliten la circulació de pilota, ni l’aplicació dels sistemes contra ells. Kirilenko els dóna un plus molt gran, pren sempre bones decisions. Al seu costat, la creativitat de Teodosic, De Colo i Weems també s’ha de tenir en compte. No es pot oblidar Hines, capaç de canviar el signe en un minut a partir del rebot ofensiu i el joc al pal baix; ni Vorontsevitx, el quatre tirador que a vegades els falta i que ha perdut pes amb l’arribada de Kirilenko. És tot just el segon curs d’Itoudis com a primer, però és fictici. Va ser molts anys assistent d’Obradovic i, al Panathinaikòs, tothom explica la confiança que tenia Zeljko en ell, i li va delegar molta feina. És tranquil, està preparat, està acostumat a la pressió i se sap comunicar bé amb els jugadors.

OLYMPIACÒS És la sorpresa de la final a quatre i el pressupost més baix dels participants. Juguen en equip, i amb un líder molt clar, Spanoulis. Es mouen com peix a l’aigua davant grans reptes i en situacions de pressió. Tenen rols ben marcats i peces que fan molta feina fosca que potser no es veu a primera vista. Disposen d’un repertori de sistemes més ampli que el CSKA, si bé bàsicament en fan servir quatre o cinc. No busquen gaire el joc interior i són excel·lents en el pick and roll, sobretot Spanoulis. Tenen moltes maneres de jugarlo i saben generar avantatges a partir d’aquest 2×2. Els pivots saben treure’n profit amb les continuacions, i també fan mal amb els talls sense pilota o carregant el rebot ofensiu. Saben córrer, però sense buscar-ho bojament.

La seva principal virtut és la defensa. Juguen dur, amb contacte i al límit de la falta, i no és fàcil anotar contra ells, perquè t’allunyen del cèrcol i et fan sentir incòmode. Controlar les pilotes perdudes serà cabdal per al CSKA, perquè penalitzen qualsevol error. Cal molta paciència per saber trobar els avantatges. Spanoulis és qui assumeix els tirs calents, però també sap trobar els companys quan li fan els dos contra un. A més, és potser el millor d’Europa traient faltes. Molts cops abans del pick and roll o l’1×1, llegeix la defensa, l’ataca i en força. També cal destacar Printezis, el tir de Lojeski i Dunston, però Mantzaris és el tapat, un extraordinari jugador d’equip. Crea i genera per a tots els companys, és sòlid en defensa i, sense ser un gran tirador, és capaç d’anotar els tirs oberts que té. Sfairopoulos potser és poc conegut fora de Grècia, però té recorregut al més alt nivell. S’ha adaptat a la plantilla que tenia, ha sabut incrementar el seu nivell físic i ha mantingut les virtuts que han donat a l’Olympiacòs dues des les últimes tres Eurolligues.

REAL MADRID La qüestió és si guanyarà el títol amb un estil propi. Tothom coneix el seu i no el canviarà: és ofensiu, alegre, atrevit i té un ritme alt. Possiblement, junt amb el CSKA, disposa de la plantilla més completa i compensada. En aquesta ocasió, afronta la final a quatre a casa, i ho vull veure com una pressió positiva. Tant el tècnic com la majoria de jugadors tenen l’experiència dels dos últims anys, i suposo que hauran après dels errors. El Fenerbahçe els intentarà dur a un partit tàctic, molt travat. La seva principal arma és el contraatac i el joc de transició. Si un equip perd moltes pilotes, el castiguen contínuament, i corren molt bé tant amb pilota com sense, tant els exteriors com els interiors, tant per acabar a prop de cistella com per fer tirs oberts. Juguen sistemes simples, directes, i possiblement sigui l’equip que anota més en accions individuals. El que per a molts sembla una mala selecció de tir, per a ells no és així. Se senten còmodes amb tirs ràpids i en els últims segons de possessió. Del Madrid sempre cal esperar una ratxa d’encert, i la reacció davant aquest fet és clauper al rival per poder aspirar a la victòria. Per contra, no se senten a gust contra una defensa de canvis i, a vegades, aquest fet els porta a abusar del tir exterior. Quan volen i es posen a defensar, poden crear problemes al contrari, sobretot quan apugen línies de passada. Sense excel·lir en la defensa de l’1×1, saben treballar collectivament per corregir aquesta mancança. Això sí, no corren igual de bé quan ataquen que quan defensen, i el seu balanç defensiu té esquerdes. Els estatals són els que marquen la diferència (els dos Sergios, Rudy i Felipe). Rodríguez crea com ningú des del bot i és el més imprevisible del Madrid. I, en una final a quatre, en què tot està tan estudiat, tenir-lo és un plus. Rudy i Llull també poden ser importants en defensa, així com la defensa que pugui fer el Fenerbahçe dels bloqueigs indirectes que els blancs facin a Carroll. Pablo Laso segur que ha après de les dues edicions anteriors. En aquesta mena de partits no valen els plans previs o una manera de jugar, sinó ajustar-se al que passa en cada moment. I penso que és vital tenir també l’ajuda dels jugadors.

FENERBAHÇE El creixement de l’equip des de principi de temporada és notori: són menys egoistes i defensen bastant millor. Han guanyat en disciplina, maduresa i seriositat. Tenen molts sistemes que, a mesura que ha avançat el curs, han anat modificant o canviant. No és senzill fer-los l’scouting, perquè sempre van afegint matisos. Setmana a setmana. Em recorda una mica el Barça en la feina tàctica. Aposten pel joc exterior, si bé també poden trobar situacions al pal baix. Juguen també molt pick and roll, amb moltes variants que dificulten les rotacions defensives del rival. Fantàstics en l’1×1, a principi de curs, Goudelock tenia un gran pes, potser exagerat, i ara saben seleccionar millor els tirs i llegir els miss matches. Carreguen el rebot d’atac i, sense renunciar-hi, no tenen vocació per córrer. Se senten a gust en el 5×5 a mitja pista. No són grans defensors en l’1×1, però la millora de l’entramat collectiu els ajuda a tapar aquestes mancances. Ara són més agressius amb la pilota i es mouen millor sense per ajustar en les ajudes. No tenen un gran balanç defensiu i els costa tancar el rebot al seu cèrcol, aspectes que les característiques pròpies del Madrid poden explotar. Goudelock és el referent ofensiu i, en els moments finals, el busquen. No destaca per la defensa, però té un gran talent per generar-se els seus tirs. En ratxa, és letal. També destacaria Vesely, tot terreny i bàsic per a la seva defensa, i Zisis, un base pur amb experiència que ja contra el Maccabi a quarts va ser determinant. D’Obradovic, se sap tot. El veig més tranquil que a principi de curs. Ha sabut implicar tothom, fins i tot els joves turcs, i és un mestre en la preparació psicolò- gica d’aquestes cites.

By | 2017-01-17T16:40:43+00:00 May 15th, 2015|News, Own Articles|Comments Off on OPEN AND ATTRACTIVE – F4 MADRID 2015 (Catalán)